Segons la documentació conservada al fons de l'Ajuntament de Llançà de l'Arxiu Municipal de Llançà (AMLLN) en el lligall que recull documents manuscrits ,impresos d'ordres, comunicacions, avisos al públic...sobre temes de salut pública del segle XIX , ens consta que al gener de 1831 la Junta de Sanitat de Roses ja va comunicar a la de Llançà, que havia disposat la vacunació generalitzada de la població contra la "Viruela" , en previsió de les notícies que arribaven i que confirmaven un brot de pigota a Marsella (1).
En la Libreta de memorias de Juan Baptista Seriñana escrita lo any 1851 (2) es recull en l'anotació de l'any 1870 el següent : "Lo dit any 70 el colera en Barcelona y a Llansá la pigota y moriren molta gent, molta mainada i aquest dia de 5 morts y casas de 5 familiars. La gent molt espantada passat 4 mesos que no tucàran campanas y per cap de añ an abían mors 155 y de albats 105 y de cossus 50".
La premsa de l'època també se'n va fer ressò del brot de Llançà . Així trobem que el dia 13 d'octubre de 1870 el diari La crónica de Cataluña(3) recull "Este verano hemos tenido en Llansá bastantes casos de sarampión y de viruela que han causado algunas defunciones, principalmente de niños de ambos sexos. En el día de hoy son muy pocos los casos de estas enfermedades que se presentan, y si continuan soplando los vientos del Norte (la tramontana) es casi seguro que desaparecerán completamente los molestos huéspedes".
El 2 de desembre de 1870 el mateix diari (4) recull el següent "El gobernador de la provincia de Gerona pasó anteayer a Llansá, donde la viruela maligna está causando bastantes desgracias".I en la mateixa data El Telégrafo (Diario de avisos, notícias y decretos de Barcelona ) (5) informa de la següent manera el que havia publicat El Ampurdanés "Dice el Ampudanés de Figueras : En la villa de Llansá se ha desarrollado la viruela y según nos han referido está causando muchas defunciones. En consecuencia , las poblaciones circunvecinas de aquella Villa han puesto el cordón sanitario" ; i el Cantón de Gerona "Dice el Cantón de Gerona : La Diputación Provincial ha destinado 3.000 reales para hacer frente a la terrible enfermedad de que es vícyima la población de Llansá. En menos de dos mesos han muerto 300 personas de la viruela negra. Hace bien la Diputación en contribuir, de alguna manera, al alivio de los grandes apuros en eue se encuentra la municipalidad de Llansá".
Les dades contrastades coincideixen pel que fa al nombre de morts. Clavaguera (6) va comprovar les anotacions del Llibre d'òbits de l'Arxiu parroquial corresponen a aquest any de 1870, i constata que hi ha 50 "cossos" i que en el Llibre d'albats - Llibre on s'anotaven les defuncions infantils - , n'hi ha inscrites 105 , que donen un total de 155 víctimes sobre una població d'uns 1.500 habitants.
(1) CLAVAGUERA CANET, Josep : Llançà, notes històriques ; Ed.Salvat, Barcelona, 1986
(3) (4)(5)(6) CLAVAGUERA CANET, Josep : Les epidèmies de la verola i el còlera durant el segle XIX, segons els diaris de l'època ; Farella (Revista de Llançà), núm.3 (agost 1996), pàg. 34-35
(2) Joan Baptista Serinyana i Mallol (Llançà 15/12/1818-1903) va recollir en vàries llibretes manuscrites les seves memòries (Llibreta de memòries ) però també la informació que li arribava o llegia sobre altres temes (Llibreta de la guerra i revolucions, Llibreta de religió, Llibreta de mapes) i/o sobre oracions, remeis i notes (Llibreta de cantarelles, oracions i narrativa moral ; Receptaris, Notes diverses). L'any 2007, l'Associació d'Història Rural de les comarques Gironines en va editar una edició , estudi introductori i notes de Jordi Curbet