1. Àrea d'identificació

• 1.1 Codi de referència

  CAT/AMLLN/1.1

• 1.2 Títol

  Ajuntament de Llançà

• 1.3 Dates

  1554- fons obert

• 1.4 Nivell de descripció

  Fons

• 1.5 Volum i suport de la unitat de descripció

  Documentació en paper : 701’73 metres/l
  Imatges : 4200 imatges
  Altres documents en suport electrònic i sonor

2. Àrea de context

• 2.1 Nom de productor

  Ajuntament de Llançà

• 2.2 Història de l’organisme

  El lloc de Llançà és esmentat entre els dominis del monestir de Sant Pere de Rodes en la dotació feta l’any 974 pel comte Gausfred d’Empúries-Peralada i el seu fill Sunyer , bisbe d’Elna, on fa consignar que donen un extens alou a la “valle Lanciana”, adjacent a unes possessions que la casa de Sant Pere ja tenia en aquesta vall : “in terminio de valle Lanciana, quae est de domo sancti Petri”, i aquest alou limitava “...per fines de alaude sancti Petri quem dicun Lanciano”.
  El mateix any 974 el papa Benet VI, en una epístola a l’abat Hildesind, confirmà al monestir de Sant Pere de Rodes, entre d’altres dominis, l’església de Sant Vicenç de la vall de Llançà amb els delmes i les primícies.
  Amb el temps, la vila de Llançà esdevingué un dels dominis més valuosos que el cenobi de Sant Pere de Rodes tingué en la seva rodalia immediata i el nucli de població més important. Un dels monjos tenia el càrrec de paborde de Llançà. El repartiment de poder sobre la població – els drets jurisdiccionals i la sobirania de la vila – fou motiu de complicats conflictes i litigis entre el monestir i els comtes d’Empúries. Les dissensions més greus tingueren lloc des de la darreria del segle XIII. En aquesta època s’hi afegiren els drets que havien estat concedits a Berenguer de Llançà-Satrilla o Castellbisbal.
  A partir dels segles XIII i XIV es van anar configurant, com a organismes de govern, arreu de Catalunya les "universitats" o "comuns". Aquestes institucions agrupaven a tots els caps de família del terme parroquial que, amb la prèvia autorització del senyor jurisdiccional o del seu representant (paborde o batlle), es reunien en assemblea per tal de tractar diferents qüestions que podien afectar a la col·lectivitat: elegien síndics o representants per gestionar els béns del comú o per resoldre plets, decidien sobre l'acceptació de determinades exaccions, creaven censals, redimien deutes... Aquestes assemblees també les podia convocar el senyor jurisdiccional amb la finalitat de treure'n un profit o una prestació especial: ajut econòmic per fortificar alguna de les seves viles, dotar un fill o una filla que s'havia de casar, contribuir en un donatiu voluntari al rei i, sobretot, per pagar deutes, i cancel·lar empenyoramets. Com a contrapartida, els vassalls acostumaven a demanar privilegis, correccions d'actuacions i conductes de funcionaris, noves ordinacions per al seu bon govern i resolucions de greuges. Més endavant, quan les viles començaren a tenir certa importància, els senyors jurisdiccionals van reformar les universitats i les transformaren en un organisme permannet, amb els seus cònsols, jurats o paers, amb un clavari, oïdors de comptes i un nombre limitat de consellers escollits per insaculació.
  Les "universitats" van perdurar fins el decret de Nova Planta, l'any 1716, i sempre estigueren sota el domini del senyor jurisdiccional, que estava representat per els seus batlles o pabordes. Però, a partir del decret de Nova Planta, la denominació "universitat" s'anà substituint per la de "comú", en referència a la generalitat dels veïns i als interessos col·lectius i també progressivament s'implantà el terme "ajuntament" que identificaria la reunió dels nous regidors borbònics amb el batlle com a màxima expressió del govern municipal.
  Durant el segle XIV els monjos procuraren per tots els mitjans d’aconseguir el ple domini jurisdiccional sobre Llançà, cosa que portaren a terme amb una política molt hàbil. Sobre els drets dels batlles hi hagué diversos plets, i el 1335, una sentència favorable al monestir que no resolgué definitivament la qüestió. Finalment l’any 1377, l’abadia adquirí per compra totes les jurisdiccions que tenien o podien reclamar, els Llançà-Satrilla.
  Els litigis continuaren amb els comtes. Per acabar d’arrodonir el domini, l’any 1381 el monestir comprà al comte Joan I, per 8.500 sous, tota la part que li podia pertocar de les jurisdiccions civil i criminal de Llançà, com també el mer i mixt imperi (vulgarment dita jurisdicció criminal). Al començament del segle XV, amb l’annexió del comtat d’Empúries a la corona, el rei Martí I hagué d’intervenir davant les queixes dels síndics de la vila de Llançà sobre els abusos i els excessos de poder comesos pels monjos.
  L’any 1482, l’infant Enric, comte d’Empúries, concedí un privilegi a la Vila de Llançà amb facultat per proposar batlle i gaudir d’una certa llibertat d’actuació a la universitat – govern local - , però en realitat mai s’aplicà o bé fou ignorat o abolit pels abats de Sant Pere de Rodes. Així, almenys d’ençà de les darreries del segle XVI, el batlle era nomenat directament pel cellerer o l’abat; per tant podia ser obligat a cessar o ser substituït en qualsevol moment. Malgrat l’aparent autoritat del càrrec, estava sotmès al control directe del procurador del convent i tenia una capacitat de gestió gairebé nul·la.
  El batlle més antic que coneixem de Llançà fou Pere Trilla, nomenat pel cellerer de Sant Pere de Rodes l’any 1475.
  El govern municipal de Llançà s’anomenava Consell General de la Universitat i estava integrat per el batlle, tres cònsols, un d’ells en cap, els síndics i trenta caps de casa, en representació dels habitants de la vila i dels masos del terme. Com aquests consellers no sempre anaven tots a les reunions del consell i perquè els acords presos tinguessin validesa jurídica es requeria un quòrum mínim de les dues terceres parts dels consellers, o sigui vint consellers.
  El lloc de reunió del Consell anà variant al llarg dels anys : en ocasions s’havia fet a la mateixa plaça, en d’altres al pòrtic o a l’interior de l’església parroquial.  Des l'any 1698, la Universitat de Llançà, ja disposava de casa pròpia, situada al carrer Pilota (posteriorment aquesta casa s'utilitzà com a hostal de la vila), i més endavant , amb l’expansió de la vila fora muralles, fou al carrer de la Riamera.
  A part del Consell General , la universitat també s’organitzava entorn del Consell Ordinari o Estret; integrat per el batlle, dos cònsols, i assistits per un nombre variable de prohoms o consellers segons l’àmbit; per resoldre el funcionament continu dels afers diaris, per modestos que fossin.
  Aquesta sistema d’organització del govern local a Llançà , perdurà fins a la implantació del sistema del govern borbònic derivat del Decret de Nova Planta i l’aplicació del Reglament de 6 de juliol de 1717, pel qual a Llançà li corresponia un ajuntament de cinc regidors, ja que disposava d’una població major de cent cases i menor de dues-centes.
  El nou sistema deixava enrere el sistema de la insaculació per a l’elecció del batlle. Per l’extracció del nom del càrrec de batlle de la Vila de Llançà, i fins al Decret de Nova Planta, s’emprava un sistema que consistia a escollir una terna entre els candidats del Consell General de la Universitat de la Vila de Llançà, el nom dels quals s’escrivia en un paper o rodolí, i eren dipositats en una bossa tancada. Tot seguit, l’atzar seleccionava els proposats. L’abat o el cellerer, n’escollia un. Per a la seva confirmació, calia jurar fidelitat a l’abat de Sant Pere de Rodes, el procurador general i al privilegi concedit a la vila de Llançà.A partir del Decret de Nova Planta, la designació passava a ser de nomenament reial. El Consell General de la Vila de Llançà, el Consell Ordinari o Estret i el Consolat deixava de tenir pes en les decisions del comú.
  En canvi, però, el batlle mantenia la seva presència i autoritat; és l’encarregat d’administrar justícia ordinària, civil i criminal. A més, és el delegat governatiu local. Els batlles, a diferència dels veguers, sobrevisqueren institucionalment. En matèria de govern, estan sotmesos a la supervisió del corregidor i del seu tinent. Presidia la reunió del consell i assistia a la reunió dels gremis. També tenia funció fiscalitzadora i de vigilància dels regidors que faltaven a les seves obligacions.
  Al llarg del segle XVIII, dels segles XIX i XX, s’anaren ja perfilant i augmentant les competències del govern local, i de la seva organització, fins arribar a l’organització de l’Ajuntament dels nostres dies.Els canvis més importants en l'organització municipal del nostre país, es produïren arran de la proclamació de la constitució de 1812, que fou aprovada a les Corts de Cadis. El decret de 23 de maig de 1812 desenvolupava la normativa municipal que s'apuntava a la nova constitució. En conseqüència, es va definir una divisió piramidal de l'Estat entre les províncies i els municipis, es crearen els Ajuntaments constitucionals, i s'abolí el règim senyorial. Així, la legislació sorgida d'aquestes corts va marcar una clara diferència entre l'alcalde i l'Ajuntament. A l'alcalde li corresponia les facultats executives i decisòries, amb competències en l'àmbit de l'ordre públic i la seguretat ciutadana; havia de ser escollit per elecció popular i tenia caràctere d'agent de govern (que actuava sota la supervisió del cap polític de la província). En canvi, l'Ajuntament era un òrgan deliberatiu que prenia acords en els assumptes que tenia competències (obres públiques, sanitat, beneficiència...), però no tenia capacitat executiva.
  L’any 1879, Sant Silvestre de la Valleta, es va segregar de Colera i es va incorporar al terme municipal de Llançà.

• 2.3 Història arxivística

  La història de l’arxiu de l’Ajuntament de Llançà és parcialment desconeguda, però el que sabem de segur és que té els seus orígens en el mateix moment en què es creà el Consell o Universitat de la Vila de Llançà per els vols del S. XIII. Lògicament, la formació de la "universitat" de Llançà també va comportar la creació del seu propi arxiu; perquè aquest incipient òrgan de govern es trobava en la necessitat de conservar la documentació que generava per tal que quedés constància de les decisions preses col·lectivament : compra, vendes de patrimoni, nomenaments de representants, atorgament de privilegis, sentències judicials... En un primer moments els consellers o jurats devien custodiar la documentació generada per la "universitat" en el seu domicili particular i que, periòdicament, quan es feia el traspàs de poder als nous consellers, també es devia fer entrega als nous representants de la documentació necessària per a exercir el bon govern de la comunitat. Posteriorment la institució, hauria tingut ja  un arxiu on guardar la documentació que anava produint o rebent, en funció de les competències que li havien estat concedides.
  Des de l'any 1698, la Universitat de Llançà, ja disposava de casa pròpia, situada al carrer Pilota, i més endavant , amb l’expansió de la vila fora muralles, fou al carrer de la Riamera. Suposem que l’arxiu , es trobava dipositat en una de les dependències d’aquests dos edificis.
  L’any 1816, l’Ajuntament, presidit per l’alcalde Antoni Murg, va emprendre la construcció de la nova Casa de la Vila i una escola de nens. La ubicació escollida fou al costat nord de la plaça Major, en el solar de l’antiga església romànica i de l’antic fossar. L’arxiu es va traslladar a aquestes noves dependències.
  Sabem que en aquesta època, el secretari era el responsable de custodiar-ne la documentació. I que en algun moment de la primera meitat del segle XIX, en va ordenar l’enquadernació en volums amb tapes de pergamí de tota la documentació històrica existent a l’arxiu anterior a l’any 1824.
  El pis superior de l’antiga Casa de la Vila, que havia servit d’escola, va quedar lliure a l’any 1928, quan foren inaugurades les noves escoles en l’edifici entre el Port i la Vila. Les dependències de baix que havien servit de dependències de l’Ajuntament, varen passar a ser ocupades per a l’agutzil i com a magatzem dels serveis del municipi ; i les superiors com a Ajuntament.
  Al voltant dels anys cinquanta del segle XX, l’estat general de ruïna de l’edifici, va aconsellar el trasllat de les dependències municipals a un altre edifici. L’any 1952, l’Ajuntament va llogar els baixos d’una casa a la mateixa plaça major, propietat de la senyora Clementina Confrent – actual edifici ocupat per l’immobiliària Falcó de la plaça - , amb fàcil accés de la plaça pel preu de 100 pessetes mensuals. A aquestes noves dependències s’hi va traslladar la documentació de l’arxiu dels últims darrers anys, mentre que la resta del fons de l’Ajuntament i la documentació històrica de l’Arxiu, varen quedar guardats en els baixos de la torre romànica - edifici annexat a l’antiga Casa de la Vila – en un local amb molta humitat i en unes deplorables condicions de conservació i amb un accés pràcticament obert a tothom.
  L’any 1984, es varen traslladar les dependències de l’Ajuntament de l’antic local propietat de Clementina Confrent – actualment Immobiliària Falcó - a l’edifici de les antigues escoles adaptat com a seu de l’Ajuntament, i es va ubicar el dipòsit de l’arxiu al primer pis. En aquest nou local s’hi varen traslladar tant la documentació històrica ubicada als baixos de la torre romànica com la que s’havia acumulat amb els anys als locals que ocupava provisionalment l’Ajuntament a l’edifici propietat de Clementina Confrent. A partir de 1984, el secretari de la corporació, Narcís Subirats, va establir un primer quadre de classificació de la documentació municipal ; i les administratives Maria Pi i Teresa García, se’n varen encarregar d’organitzar i classificar tota la documentació en capses seguint el quadre de classificació fixat per el secretari Subirats.
  No serà, però, fins a l’any 2001 que es posà en marxa el Servei de l’Arxiu Municipal en aquesta mateixa ubicació, el primer pis de l’edifici de l’Ajuntament. A partir d’aquesta data l’Arxiu va passar d’una primera etapa d’identificació tècnica dels fons documentals que es trobaven barrejats dins del fons de l’Ajuntament de Llançà, a la segona etapa de la reorganització tècnica del quadre de classificació del fons de l’Ajuntament de Llançà i a la reorganització general del fons.
  L’any 2009, l’equipament es va traslladar a l’actual local que ocupa als baixos de l’edifici de l’Avinguda Europa, 41.

• 2.4 Dades sobre l’ ingrés

  A partir de la finalització del procés de reorganització de l’Arxiu, els nous ingressos es fan mitjançant el sistema de transferències on les diferents unitats productores trameten la documentació semiactiva i inactiva a l’Arxiu.
  Prèviament a l’any 2001, no tenim constància que existís un procediment establert, de tal manera que les noves incorporacions de documentació s’anaven afegint al fons sense deixar constància del seu ingrés.

3. Àrea de contingut i estructura

• 3.1 Abast i contingut

  El fons documental de l’Ajuntament de Llançà, custodiat a l’Arxiu Municipal data de 1596 fins a l’actualitat i està format per la documentació generada per la materialització de les competències, govern, funcions i activitats de l’administració municipal de Llançà.
  La documentació tot i que s’inicia a finals del segle XVI, correspon bàsicament , a finals de l’època moderna, i a l’època contemporània. Acredita els drets i els deures dels ciutadans i de l’Ajuntament i permet conèixer, analitzar i estudiar aspectes de la història de la Vila de Llançà. Constitueix part la memòria de la Vila de Llançà i molts dels seus documents integren, el patrimoni documental de Catalunya.

• 3.2 Informació sobre avaluació, tria i eliminació

  Tots els documents són de titularitat pública i, per tant , els històrics són de conservació permanent ; i els administratius , estan sotmesos a la normativa d’avaluació , sobre la base de la qual se’n determina la conservació, per raó del valor cultural, informatiu o jurídic , o bé l’eliminació.
  A la documentació no històrica, per tant a l’administrativa, s’apliquen les Taules d’Avaluació Documental realitzades per la Comissió Nacional d’accés, Avaluació i Tria Documental i publicades al DOGC per el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

• 3.3 Increments

  El fons es va incrementant amb noves transferències segons el Reglament d’Arxiu.

• 3.4 Sistema d’organització

  S’ha elaborat un quadre de classificació funcional que intenta mantenir l’estructura donada en l’ intervenció arxivística dels anys vuitanta del segle XX, i que vincula les sèries documentals en grans epígrafs que corresponen a funcions pròpies, delegades o cedides per l’Estat al municipi, les quals estan estructurades de manera lògica i jeràrquica, de manera que reflecteixen la importància i les relacions internes de les sèries que constitueixen el fons.
  Quadre de classificació del fons Ajuntament de Llançà

4. Àrea de condicions d'accés i ús

• 4.1 Condicions d’accés

  D’acord amb la normativa sobre accés a la documentació , que estableix el reconeixement del dret d’accés als documents públics a tota persona, el fons és de lliure accés, llevat de la reserva que es pugui derivar de la legislació aplicable a les diferents sèries documentals, per la protecció de dades personals, o dades considerades sensibles d’especial protecció.
  L’accés es fa garantint el respecte a les dades que afecten la intimitat de les persones i a la propietat intel·lectual. S’estableix el criteri de l’antiguitat de 50 anys.

• 4.2 Condicions de reproducció

  La reproducció i el tipus està subjecta al tamany i a l’estat de conservació de la documentació i als preus públics fixats per l’Ajuntament de Llançà. Sempre es farà referència a la procedència de la documentació : AMLLN, Fons de l’Ajuntament de Llançà.

• 4.3 Llengües i escriptures dels documents

  Llatí, castellà i català.

• 4.4 Característiques físiques i requeriments tècnics

  El seu estat de conservació és en general bo i no hi ha cap especificitat que n’afecti l’ús, només en aquells casos que l’estat o les dimensions de la documentació en requereixi un tractament diferenciat.

• 4.5 Instruments de descripció

  S’ha fet la fitxa del fons segons model NODAC i existeix una base de dades, el GIDAM que recull el catàleg de la documentació del fons de l’Ajuntament. Per altra banda , el programa informàtic de tractament de la documentació, permet també disposar d’inventaris de la documentació del fons de l’Ajuntament per seccions i sèries, segons la rellevància de la documentació o la necessitat de tractament tècnic de la documentació.

5. Àrea de documentació relacionada

• 5.1. Existència i localització dels originals

  Els originals de la unitat de descripció es troben a l’Arxiu Municipal de Llançà (AMLLN).

• 5.2. Documentació relacionada

  Arxiu de la Corona d’Aragó
  Arxiu Diocesà de Girona
  Archivo General de la Administración. Alcalá de Henares.
  Arxiu Històric de Girona .
  • Fons del Govern Civil / Subdelegació del Govern a Girona . I fons de la Diputació de Girona.
  Arxiu Històric de Girona.
  • Fons notarial de Llançà 1547-1799. Actes incloses dins dels protocols notarials.
  Arxiu Històric Comarcal de Figueres :
  • Fons de l’Ajuntament de Llançà , es conserva el manual d’acords de la Universitat de Llançà de dels anys 1609 i 1695.
  • Fons notarial de Llançà 1800-1910. Actes incloses dins dels protocols notarials.

• 5.3. Bibliografia

  “Epítome universal per Catalunya (1719-1720) de Francisco Verdaguer i Bosch, pàges de Llançà”. Estudi introductori i edició de Pere Gifre i Ribas. Ajuntament de Llançà. Llançà, 2015 .
  Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Subdirecció General d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2006.
  BADIA I HOMS, Joan ; i altres . “Llançà a l’època medieval : Aportacions al seu estudi”. . Ajuntament de Llançà/ Brau. Figueres. 1995
  BADIA I HOMS, Joan ; i altres .“Llibre de Sant Silvestre ”. Ajuntament de Llançà/ Brau. Figueres. 2005.
  CLAVAGUERA I CANET, Josep .“Llançà”. Quaderns de la Revista de Girona, 84. Diputació de Girona/ Caixa de Girona. Girona. 2000.
  CLAVAGUERA I CANET, Josep .“Llançà , Notes històriques”. Salvat. Barcelona, 1986.
  CLAVAGUERA I CANET, Josep .“ La construcció de la casa de la vila a la Plaça”. Revista de Llançà : La Farella, núm.14. Ajuntament de Llançà. Febrer 2002. Pàg. 30-31
  PLUJÀ I CANAL, Arnald .“Llançà al segle XVII”. Ajuntament de Llançà/ Brau. Figueres. 2003
  SERNA COBA, Èrika .“Un privilegi de la vila de Llançà del 1614”. Revista de Llançà : La Farella, núm.16. Ajuntament de Llançà. Febrer 2003. Pàg. 42-43
  SERRA I PERALS, Joan .“El govern local i el decret de Nova Planta”. Revista de Llançà : La Farella, núm.36. Ajuntament de Llançà. Novembre 2004. Pàg. 42-43

6. Àrea de notes

• 6.1. Notes

  S’està digitalitzant documentació del fons de l’Ajuntamenr de Llançà i ja es pot consultar a les instal·lacions de l’Arxiu i properament al web de l’arxiu. ( a juliol de 2015).
  S’ha guardat una mostra d’unitats d’instal·lació antigues.

7. Àrea de control de la descripció

• 7.1.Autoria i data(es)

  Descripció realitzada per Joan Serra i Perals. Descripció finalitzada a l’agost de 2015.

• 7.2.Fonts

  Inventari del Fons de l’Ajuntament de Llançà.
  Catàleg de la documentació del fons de l’Ajuntament de Llançà, al GIDAM