LLANÇÀ ES DEFENSA DEL CÒLERA:
Des del primer terç del segle XIX fins a finals del mateix segle, els pobles de la nostra costa mantingueren una gran activitat de control i vigilància per reservar-se del contagi que una vegada més arribava en vaixell a través dels circuits marítims establerts entre els ports de la ruta de Llevant. L'amenaça epidèmica aquest cop venia una altre vegada de França i s'anomenava còlera. A partir dels anys vint del vuit-cents molts ports de les costes del sud de França - Marsella, Seta, Portvendres i Cotlliure, entre molts altres - es veieren sovint i freqüentment afectats per brots de l' anomenat "Còlera-morbo-asiàtic".
L'Arxiu Municipal de Llançà (AMLLN) es conserva el Libro de órdenes de sanidad de 1720 hasta 1829 i un lligall exclusivament dedicat a sanitat. En aquest lligall i llibre, els documents manuscrits i impresos d'ordres, comunicacions, avisos al públic...sobre temes de salut pública del segles XVIII i XIX formen un important volum.
Els documents que porten la data dels anys vint i trenta del S. XIX, donen notícia de l'existència del còlera a França. Un datat a 30 de juliol de 1820, diu textualment "Aquesta tarda hauran tingut avís els Regidors de Llançà, com lo han tingut los del lloc de Banyuls, i els de la vila de Coll.liure, com el contagi -de què Déu nos preservi- és en la ciutat de Marsella (...) tota persona o embarcació que arribi d'aquelles costes haurà de fer la deguda quarentena".
Una de les primeres mesures preses per part de l'Ajuntament de la vila de Llançà , segons Clavaguera (1) va ser la de formar una Junta de Sanitat, presidia per l'Alcalde, de la qual també en formaren part el metge, el cirurgià, el sagristà, i els regidors. Segons Clavaguera (2) una d'aquestes juntes va estar formada per "Lorenzo Pallofa, síndic ; Isidro Matabosch, sagristà; Esteban Falcó, Pedro Tolsanas ; Francisco Galter; Juan Castells; Mariano Ballesta; Pedro Verdaguer i Josep Poch".
Aquesta Junta de Sanitat i d'altres futures que es van anar constituint , varen reglamentar tot un seguit de mesures i criteris, què tots els vilatans havien d'observar. Normes estrictes, dirigides primordialment als pescadors pel que feia a auxiliar o tractar amb altres embarcacions forasteres qui també havien d'avisar immediatament a la Junta de Sanitat sobre qualsevol novetat o anomalia observada.
Per controlar l'arribada d'embarcacions i per garantir que els seus tripulants passessin la reglamentària quarantena "Acordaron establecer partidas de observación en los puntos que más convenga. Primero en la Miranda, de noche 8 hombres, al mando de un cabo que sepa escribir, y de día 2. Observarán el mar por si llega alguna nave forastera y retener a sus hombres embarcados, en el "Lazareto"(3) o Casa de observación, que se ha habilitado en el islote llamado "El Castellà". Los encargados de llevar el plan adelante son: Joaquín Pujol y Jayme Imbert".
Posteriorment, es reforçaren els punts d'observació, a totes les cales i platges del terme de Llançà, per evitar desembarcaments clandestins. S'hi construïren barraques per aixoplugar als encarregats de la vigilància que de dia i de nit observaven el mar.
En un document datat a 26 d'octubre de 1828, es dóna la relació del cost de manteniment de la llenya i el oli de les barraques de Cap de Ras, Grifeu, l'Estany, La Farella, Cau del Llop, Fané i la del Port.
Al octubre de 1828, la Junta tramet unes ordres que han de seguir tots els caps encarregats de les barraques per el seu bon funcionament i per garantir l'eficàcia de les vigilàncies d'observació, entre aquestes hi ha "No deixar atracar cap vaixell a la platja", "No deixar el lloc de vigilància ni de dia ni de nit" "Passar un informe per escrit cada dia a la Junta".
També es controlaven les entrades de persones a la vila que arribaven per via terrestre, Així , el 21 de juliol de 1832, la Junta presidida per l'alcalde, Pere Tolsanas, tingué notícia de l'arribada d'una dona des de Banyuls, per la muntanya. La Junta es presentà a la casa on s'havia allotjat i determinà de portar-la al Castellar perquè hi fes la quarantena(4).
Les persones en quarantena al Castellar, eren visitades per un metge que informava diàriament a la Junta "De la visita pasada en el día de hoy en la casa al efecto destinada a observación en el islote del Castellà, no ha aparecido novedad, en la salud de todos. Llansá, a 4 de agosto de 1832. Firmado: Franscico Gimpera, médico".
Entre la documentació de l'Arxiu Municipal , no es troba cap indici que hi hagués gaires morts per el còlera ni en els Llibres d'òbits de l'Arxiu parroquial. Doncs tota això fa pensar , a Clavaguera (5) que les mesures preses tingueren eficàcia, i evitaren el contagi entre els veïns de Llançà i per tant la mortalitat. Segons Curbet (6), a Llançà sembla que el còlera no va ser tant mortífer com el brot de la verola del 1870 a vila , per bé que això no va estalviar situacions de pànic, ja que una i altra malaltia va arribar a coincidir en el temps i confondre's en alguns casos puntuals.
El Diario de Gerona del 3 de setembre de 1870 va publicar " Durante el día de ayer fueron objeto de muchos comentarios las notícias que circularon respecto al estado sanitario de Llansá, donde se decía que habían ocurrido algunos casos sospechos de cólera. La base de tales rumores descansaba en una comunicación oficial del Alcalde de dicha población, dirigida a la primera autoridad civil de la Provincia, participándole haber ocurrido allí dos casos sospechosos, seguidos de defunciones y hallarse un individuo atacado, pero en relativo estado satisfactorio." (7)
(1)(2)(4)(5) CLAVAGUERA CANET, Josep : Llançà, notes històriques ; Ed.Salvat, Barcelona, 1986
(6) Joan Baptista Serinyana i Mallol (Llançà 15/12/1818-1903) va recollir en vàries llibretes manuscrites les seves memòries (Llibreta de memòries ) però també la informació que li arribava o llegia sobre altres temes ( Llibreta de la guerra i revolucions, Llibreta de religió, Llibreta de mapes) i/o sobre oracions, remeis i notes (Llibreta de cantarelles, oracions i narrativa moral ; Receptaris, Notes diverses). L'any 2007 , l'Associació d'Història Rural de les comarques Gironines en va editar una edició , estudi introductori i notes de Jordi Curbet
(7) CLAVAGUERA CANET, Josep : Les epidèmies de la verola i el còlera durant el segle XIX, segons els diaris de l'època ; Farella (Revista de Llançà), núm.3 (agost 1996), pàg. 34-35
(3) Llatzaret : lloc on s'aïllen les persones, els animals o les mercaderies que estan en quarantena i on són sotmesos a revisió i a observació, especialment el situat en ports i llocs fronterers